dimarts, 19 de febrer del 2013

Tinc son

Entro al lavabo, tota embolcallada d'un preciós silenci que només pot ser indicatiu d'una cosa: la patufa ja dorm. Em miro almeurei fixament i li dic: 

"Això de rentar-se les dents abans de sopar, és una nova moda?"

Silenci i perplexitat. 

"Encara no hem sopat?"

"Jo no, no sé tu..."
___

Molt parlar del son en els nadons, però quan s'abordarà el problema real? El problema no és que els petitons de la casa els costi més o menys dormir i tinguin més o menys despertars nocturns. Ells fan el que els toca. El problema real (i per això hi ha gent que es forra) és la son del pares!

3 comentaris:

  1. L'escena és genial. Però no diu massa res de bo de la paternitat, veig que acabeu que no toqueu ni quarts ni hores!

    ResponElimina
  2. Coi! T'acabo de retrobar!!! Jo mirava l'altre blog i no veia cap activitat. I pel que veig, si que has tingut activitat notable. Enhorabona (amb molt retras, ho se)
    Son? La meva primera filla va trigar anys a dormir una nit seguida. Encara recordo aquella sensació de son amb una esgarrifança. En canvi la segona va dormir com un angelet des del principi.

    ResponElimina
  3. Hah I found you!


    Retrobar el teu blog m'ha fet somriure i voler trencar la meva lectura en silenci durant (anys!!!).

    Felicitats!!!

    (I mentres escrivia i somreia l'imbecil del meu company de pis ha tret el cap per la meva porta per dir subnormalades. En sé d'una que tornarà a raspatllar el vater amb el seu raspall de dents avui. ) #hohaviadedir

    ResponElimina