Lluis Rigalt i Farriols. Ruïnes 1865
"Altes columnes, arc de mitja volta... romànic, no hi ha dubte... les altes columnes ornamentades... però hi ha alguna cosa que no encaixa. El paisatge m'és familiar, mediterrani, les muntanyes del fons... arquitectònicament és un dibuix impecable, no hi ha dubte..."
"I així, doncs... on és?"
"No ens ha estat possible ubicar-ho. La planta pertany a l'estil romànic, i com li he dit, tots coïncidim que ens és molt familiar, però no hem aconseguit identificar-ho. No hem trobat cap referent en escrits i una obra arquitectònica d'aquestes carecterístiques ja hauria estat trobada"
"No ho entenc, no ho entenc... amb el que els pago!"
"Perdoni... però..."
"Si, si! No hi ha res a fer! Aquí té, l'acordat."
Gràcies... per res! Cony d'home! Que trobaria la resposta a tot a l'església! Estic entre l'espasa i la paret i aquest coi de quadre no em serveix per res! Ho trobaràs al peu de l'home de les ruïnes! El seu peu marca el lloc! Com a testament és una estafa! I, Déu meu.. què faré jo, ara? Què faré? El testament de l'avi era la única cosa que... però no! Ell, no! Ell havia de ser original! Déu meu, déu meu... I, com me n'ensortiré...
___
"Senyor Esteve: ja ho tenim... els números són els següents: 1-8-1-4-6-5. Eren escrits sota el peu de la figureta del quadre. Pot estar tranquil, el seu germà no en sap res."
