dilluns, 25 de febrer del 2013

Bogeria

Aquesta última setmana ha estat una bogeria. Ser mare ja és això, et tornes boja. Boja de content, boja de nerviosa, boja de cansada, boja de preocupada... A vegades aquests sentiments es passegen tranquil·lament per la vida i realment no et sents tan diferent de com eres abans... d'altres sembla que visquis en una muntanya russa. 

No té res a veure amb les hormones, té a veure amb la brutalitat que és la vida humana. Tenir un ésser tan petit i tan teu et fa posar les coses en perspectiva, descobrir la vida, descobrir-te de nou, "ser" al màxim, sentir al màxim. 

No puc explicar-ho. Podria escriure i avorrir-vos amb detalls del refredat, de la trucada al pediatre, de la dent que li surt, de com riu, de com plora... però cap paraula pot explicar aquesta bogeria que fa que malgrat el cansament, la son, els nervis i la por de no fer-ho prou bé, cada dia m'aixequi amb un somriure i amb ganes de ser la millor versió de mi.

5 comentaris:

  1. Ja he recomanat el blog als meus amics amb fills perquè penso que els agradarà. Em sembla que una amiga ja et va trobar, però no sé si comenta massa. El que et llegeixo a tu, els sento a ells. No us ofengueu, eh, ja sé que és l'experiència més sorprenent de la vida, però als que no som pares tot això ens sona a 'cuento xino', i almenys en el meu cas, de tant de sentir-ne parlar no me'n venen ganes precisament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de fora, entenc, que semblem una mica una secta... :P

      Elimina
  2. Les hormones potser ajuden, però no massa, perque quan ets pare les hormones no pinten gran cosa i tot i així, això que expliques també ho vivim. I prepara't, que tot just comença! :-D
    Xexu! Això de ser pares té una similitud amb el sexe. Per molt que t'ho expliquin,fins que no ho proves no saps de que va...

    ResponElimina
  3. Això, diuen, és viure la maternitat/paternitat al màxim. Diuen que ens transforma, ens muta i ens fa relativitzar certes coses, a la vegada que se'ns n'augmenten d'altres. Diuen... jo no ho sé pas!

    ResponElimina
  4. T'entenc perfectament el que expliques i crec que és difícil explicar-ho a alqú que no està vivint el que tu, com a mare, estàs vivint. Aquest amor infinit és tan gran i cada dia creix i creix i et fa ser millor dona, esposa, mare, filla, amiga...

    ResponElimina