Tinc una amiga que diu xumet.
Jo dic pipa.
Ella diu tovalloletes.
Jo a vegades dic toallitas.
Ella diu gandula.
Jo dic hamaquita. (Em refereixo al trasto que tota família amb fills petits té instal·lat al menjador de casa!)
Ella diu sonall.
Jo dic zing-zing.
Ella diu parc.
Jo dic parque. (Un altre trasto, més gran encara)
Ella diu biberó.
Jo dic bibi.
I s'estranya que la seva filla de 3 anys l'altre dia corregis a una altre mama que enlloc de dir bolquers, va dir dodotis.
Ai si Pompeu Fabra aixequés el cap. Almenys coincidiria amb això de pipa, a casa ho deien així.
ResponEliminaDoncs jo ho diria com ella. Ves, m'agrada ser curós amb la llengua!
ResponEliminaJo, quan torno a Barcelona per vacances em foto d'hosties amb el català i es que no el parlo mai! :(
ResponEliminaDoncs jo ho dic tot depén com bufa el vent! :)
ResponElimina