divendres, 1 de febrer de 2013

mama tarambana

Ho confesso, mirat amb perspectiva, hagués hagut de tornar a escriure fa més d’1 any. Escriure m’hagués fet posar moltes coses en perspectiva, haguéssim rigut molts dies, plorat durant exactament tres setmanes seguides i patit esporàdicament durant nou mesos. 

Però ara ja és massa tard per mirar al gener del 2012, ara som al 13, amb una preciositat de 4 mesos que en aquests moments s’està adormint en braços de son pare.

No, no... Si busques per internet segur que acabes trobant algú que et dóna la raó” M’he sentit dir cinc-centes tres mil vegades, mentre buscava desesperada a pàgines de color de rosa amb ossets de peluix i nens amb cara d’angelet... o a yahoo.respuestas, el top ten de cerques mundials. Perquè si mai m’ha inquietat alguna cosa, sempre he trobat una compadre de llatinoamèrica que li havia passat exactament el mateix que a mi, en una ciutat remota i en un temps remot de fa, sempre com a mínim, 5 anys. A yahoo.respuestas no té importància ni el temps ni el lloc, és un continu de mares plorant, donant-se consells i renyant-se les unes a les altres, a veure qui ho fa millor. Com a telenovel·la és una alternativa no gens despreciable. 

Doncs bé, ho confesso, porto mesos escrivint posts mentals. Si tothom pot opinar sobre la maternitat, per què jo no? Fa un parell de setmanes buscava noms alternatius per un bloc i ahir vaig caure definitivament molt baix quan em vaig trobar buscant: “Purple backgroung baby blog”. 

Per favor, amb el que jo havia estat...

2 comentaris:

  1. Oooooooh! Moltes felicitats!!! No sé què t'ha fet plorar, però espero que ara siguis molt, molt feliç

    mafalda (del bloc Calidoscopi i mama de dues princeses de 3 i 1 any)

    ResponElimina
  2. Bentornada! Aquí et seguirem llegint de nou totes les coses que et passin pel caparró :-)

    ResponElimina