dilluns, 4 de febrer de 2013

Tinc poders



Tinc poders. Ho he descobert aquests últims mesos. I quan els faig servir faig una ràbia que la resta del planeta m’enveja, i jo m’estarrufo encara més. 

Aquests poders no eradicaran la fam, no faran caure el pes de la justícia a tots els polítics corruptes, no igualaran la balança de les classes socials i segurament mai seran  guardonats amb cap premi Nobel. Però, us ben asseguro que poden instaurar tranquil·litat enmig de turbulències. 

Senyores i senyors, tinc el poder de calmar la meva filla només abraçar-la. Després d’intents de son pare, sa àvia, sa tieta, la veïna, després de cançonetes, de jocs, d’anar amunt i avall. Jo apareixo, la sostinc i regna el silenci. Regna la pau. Es restaura l’equilibri de l’univers. 

Ho sé faig una ràbia que em moro. I el pitjor de tot, quan l’agafo sé perfectament que amb mi callarà i sé que els altres saben que amb mi callarà. Què hi puc fer? Tinc poders! I m’encanta!

1 comentari:

  1. M'ha costat una mica, però finalment he arribat aquí, i ja no en marxaré. Vaig intentar comentar l'antic Anna Tarambana, però no es pot, és clar. Me n'alegro de tenir un lloc on sí comentar-te, i a més, veig que tens grans notícies que estàs compartint amb nosaltres. Moltes felicitats, com que sempre baixo d'Arbeca no me n'havia assabentat. És clar que la nena calla amb tu, sap amb qui s'ha de jugar les garrofes de moment. Però tu sempre has tingut súper-poders, no és cap secret!

    ResponElimina