dimecres, 6 de febrer de 2013

Mames cafè

Sóc una mama cafè, sóc una d'aquelles mames que abans veia envejosa, tan resolta fent un cafè amb una mà mentre amb l'altra braç aguanta la seva criatura. Asseguda a la cafeteria del barri amb una altra mama cafè, fent veure que tenim tot el temps del món. Fent cara de no haver-nos aixecat dues vegades a la nit, de no haver canviat ja 3 bolquers (un d'ells cagat) i potser canviat a la criatura de robeta (no hi ha res com una glopada per dir bon dia), de no haver necessitat dues hores per sortir de casa decentment. 

Les mames cafè  ens creuem cada matí respectuoses, algunes ens asseiem valentes en bars (esperant que la criatura no es posi a plorar), d'altres passegem amb cara de relax (resant perquè la criatura no es desperti i ens deixi acabar de fer el vol), comprem robeta com si fos un caprici (perquè no podem confessar que a vegades els 4 pijames de la criatura no donen per una setmana, malgrat les rentadores), ens aturem a parlar amb coneguts i veïns que abans només rebien un "hola" (perquè són quarts de 12 i encara no hem pogut posar la nostra veu de persona normal, que tot han estat cantarelles i converses monòleg) i fem cafès en cafeteries tranquil·les amb altres mames cafès, on ens expliquem petits neguits, trucs o descobriments.

Som mames cafè, que valentes fem front al dia dia, a vegades amb més o menys èxit. Som mames que fa uns mesos enrere miràvem altres mames i creiem que nosaltres mai podríem sortir al carrer soles. Som mames que mai haguéssim cregut que una altra mama acabada d'estrenar (sempre acompanyada) ens miraria pensant, precisament, que mai podria fer el què fem nosaltres.



3 comentaris:

  1. Segur que això amb el segon canvia! Ser novell té aquestes coses, sempre penses que no te'n sortiràs, i ja veus.

    ResponElimina
  2. enhorabona per la maternitat. Fa ilu tenir poders amb aquests mocosos remenuts

    Encantada de que hagis tornat i que poguem llegir la teva experiencia vital... Els meus em passen un pami i tenen novia, però hi ha coses que no s'obliden

    ResponElimina
  3. Ja t'he localitzat! La veritat és que enyorava els teus posts! Ara entenc el motiu de tal desaparició... fer cafès com una boja! ;p

    Enhorabona per aquest nou repte i projecte vital. Des d'aquí et seguiré de nou, ara que ja t'he retrobat!

    ResponElimina