dilluns, 18 de març del 2013

6 mesos

Avui fem 6 mesos. Com a mare, com a pare i com a petita personeta que ens ha robat el cor. Per ser sincers, de mare, de pare i de petita personeta ja en fèiem abans de que el ginecòleg mirés el rellotge i una llevadora aplicada apuntés les 20:36 del 18 de setembre del 2012. Però avui fa mig any que anem junts per tot arreu. 

Per celebrar-ho hem decidit estrenar la cadireta del Bugaboo. El cabàs des dels 2 mesos que està aparcat, i és que anar estirat tot el dia és molt avorrit, allà encofurnat, sense veure món. Però ara ja fa 1 mes que la MaxiCosi se'ns fa petita, entre el saquet i la jaqueta la cuca queda entaforada allà dins, atrapada, sense mobilitat. Nosaltres seguint les instruccions del senyor Bugaboo, hem fet el canvi als 6 mesos.

Com ho hem fet? Com a bons pares primerencs hem fet sondeig entre les amistats i hem observat la resta de famílies pel carrer. Hem arribat a la conclusió que tothom fa el què vol. Hem vist nens massa grans dins cabassos, nens massa petits en cadiretes de passeig, nens massa grans en MaxiCosis i nens massa petits asseguts mirant endavant, sense poder mirar als seus pares. Nosaltres hem agafat a la nostra petita, l'hem assegut, l'hem vist contenta i feliç, podent moure per fi els peuets amunt i avall, podent anar lligada i no ofegada, amb el cap ben posat i amb prou força per tenir l'esquena ben col·locada i tots contents hem sortit a passejar rambla amunt i rambla avall amb el nostre cotxet fantàstic mentre la cuca fa una migdiada de nassos.

Ara, ja a casa, ella al parc i jo a l'ordinador em riu des del darrere la reixa amb les seves dentetes i va girant-se panxa a terra, panxa enlaire com si fes una competició de fer la croqueta. De tant en tant arrufa el culet i es desplaça mig centímetre reptant, mentre deixa un rastre de babetes com un cargolet.

Els seus primers 6 mesos han estat fantàstics. Enrere queden les nits sense dormir ni una hora, les pors perquè no s'agafava al pit, els dubtes, els "i si", els "però i quan?"... tot arriba, tot passa, i molt ràpid! I quina emoció! Ens queden tants mesos per celebrar encara!

6 comentaris:

  1. Felicitats a la petita. És clar que queden moltes coses per viure, però està bé adonar-se que les pors i els dubtes, tot i que normals en aquell moment, no porten cap enlloc. Després tot flueix. Només cal voler-ho.

    ResponElimina
  2. Felicitats a la petita de la casa i també al pare i a la mare. I si, tot passa molt ràpid així que a disfrutar-ho a tope.

    ResponElimina
  3. Tarambana! Deuria néixer el 18 de setembre del 2012 i no del 13, no? ;P

    ResponElimina
  4. Ostres, ara baixo de l'hort.... Moltes felicitats!!

    ResponElimina